PELEGRINS

 

Quan vas eixint de Valéncia

com p'anar a l'areoport,

¿Qué es lo primer que te trobes ?

Lo primer que te trobes es un pont.

Un pont que no té nom,

a lo manco no te cartell,

Com a Pont de Xirivella

Tot lo mon el coneix.

Puix baixant per quansevol dels caragols

que a cada banda li ixen,

el ú per si vens a peu i l'atre

per si en coche arribes.

Te donaras de nassos

en quant acamines uns passos

en el poble que li dona el nom al pont:

¡¡ Xirivella !!, per supost.

Arribaras a una avinguda,

antic Camí de Torrent

i hui mes coneguda

Com Camí Nou, no sabem perqué.

Com a bons pelegrins

suposem que veniu a peu

aneu contant els carrers

que a la esquerra troveu

quan al que fá sis arribeu, entreu

i dins del poble antic vos trobareu.

Haviem eixit de Russafa

a peu anavem els dos

agarraets de la má

la meua dona i jo

i anaven llegint el mapa.

Eren prou d'agrair

aquells versets que l'adornaven

t'anaven indicant el camí

i l'historia del poble t'ensenyaven.

 

Verge de la Salut, posaba en aquell carrer

baixarem uns escalons

i agrairem l'ombra que trobarem

per tot el camí venía calfanmos el Sol.

Arribarem a una plaçeta,

De l'Ermita, molt bonica.

plena de gent que ascoltaba

un concurs de poesies

Que a la Verge dedicaben.

Com mos vegerens cansats

dos caires mos deixarem

Encara li estem agraits

estaven que reventaben.

Se posarem a escoltar

lo quels poetes contaben

que boniques eren totes

les coses que recitaben.

Encara em pareix escoltar

una que digué un señor,

(Pot ser que ja no estiguera

entre mosotros, el pobre)

pos aso que jo vos conte

de anys a lo manco ja fá trenta.

i crec que deia aixina:

Quan vas eixit de Valéncia

Com p'anar a l'areoport

¿Que es lo primer que te trobes ?

Lo primer que trobes es un pont.

Un pont....que no te............... noooom.   

 

Deixarem la plaçeta

i al poc de acaminar

en el carrer Sant Antoni

de sobte es varem trobar.

Girarem paca l'esquerra

i com mos havien dit

la gent que preguntarem

en la esglesia es trovaren.

Pujarem al Camarí
per vore a la nostra Mare
i en devoçió li pregarem
i salut li demarem.

Açi estem Mare Santa

cumplit aquella promesa

en que una nit, en que la febra

em pujaba a mes de cuaranta

te vaig fer en bon hora

i en millor hora escoltares

aquella sentida pregaria

que del meus llavis eixia.

Gracies de tot cor Mare meua

açi estic agrait als teus peus

graçies per fixarte en mí

perque jo no mes et conexía

per lo que em contá ma mare

del teus nombrosos miracles

i de que en fé m'ascoltaries

Casi sense donarme conter

el Camarí estava plé

de gent com jo, a qui no conexía

estaven tambe agenollats

uns sonrient de goig

pero allí estavem la majoría

en llagrimes en el ulls

agraits per la salut

que a tots repartises tu

Mare de Salut, Maria.

 

JOAQUIN M. SEBASTIÁN